Cinema o televisió? Llibres o pel·lícules? És difícil escollir quan el que t’agrada és, simplement, explicar històries!
Vaig néixer a Barcelona i, des de ben petita, em fascinava que m’expliquessin històries: històries abans d’anar a dormir; o els contes que em llegien i m’aprenia de memòria, o pel·lícules que podia tornar a veure fins a vint vegades…
De més gran, ja no només em fascinaven les històries que trobava als llibres i al cinema, sinó també les que m’explicaven les persones que coneixia. Les petites coses que la gent viu són tant o més fascinants que les que un pot trobar als llibres. I la meva passió per viatjar va ajudar força a no parar mai de conèixer, escoltar i imaginar!
Això em va dur a pensar que també volia escriure les meves pròpies històries i vaig acabar estudiant Comunicació Audiovisual. Tot i així, mai no vaig oblidar allò que m’havia mogut des del principi: els llibres. Escrivia les meves pròpies novel·les i, en paral·lel, vaig començar a treballar en el món del cinema. Vaig debutar com a analista de guions i editora, i poc després entrava a treballar al Centre de Desenvolupament Audiovisual, acabant-ne sent cap de l’àrea de Continguts. Històries i més històries em van dur a treballar pel meu compte i a poder acabar veient, finalment, alguns dels meus relats a la televisió i a la gran pantalla del cinema o fins i tot publicats en llibres.
Ara mateix, segueixo escoltant, viatjant, llegint i escrivint: llibres i guions, per a cinema i televisió, per públic adult i juvenil. Al mateix temps tinc la sort de poder ensenyar a la Universitat allò que m’apassiona: l’art d’escriure i atrapar amb una bona història tant als lectors com als espectadors.
