Cinema o televisió? Llibres o pel·lícules? És difícil escollir quan el que t’agrada és, simplement, explicar històries!

Vaig néixer a Barcelona i, des de ben petita, em fascinava que m’expliquessin històries: històries abans d’anar a dormir, les històries escrites en els contes que m’aprenia de memòria sense saber llegir, les històries de les pel·lícules que podia tornar a veure fins a vint vegades més...

De més gran, ja no només em fascinaven les històries que trobava als llibres i al cinema, sinó també les que m’explicaven les persones que coneixia. Les petites coses que la gent viu són tant o més fascinants que les que un pot trobar als llibres. I la meva passió per viatjar va ajudar força a no parar mai de conèixer, escoltar i imaginar!

Això em va dur a pensar que també volia escriure les meves pròpies històries i vaig acabar estudiant Comunicació Audiovisual. Tot i així, mai no vaig oblidar allò que m’havia mogut des del principi: els llibres. Escrivia les meves pròpies novel·les i, en paral·lel, vaig començar a treballar en el món del cinema.

Vaig començar a fer d’analista de guions i d’editora de les històries que m’explicaven i poc després entrava a treballar al Centre de Desenvolupament Audiovisual, acabant-ne sent cap de l’àrea de Continguts. Històries i més històries em van dur a començar a treballar pel meu compte i a poder acabar veient, finalment, alguns dels meus relats a la televisió o publicades en llibres.

Ara mateix, segueixo escoltant, viatjant, llegint i escrivint: llibres i guions, per cinema i per televisió, per adults i per nens. Al mateix temps tinc la sort de poder ensenyar a la Universitat allò que més m’agrada: l’art d’escriure i atrapar amb una bona història tant a lectors com a espectadors.