Escriptora

Narra la història del Dr. Oriol Roig, un ginecòleg de quaranta anys que decideix confinar-se durant la primavera del 2020 amb les seves dues filles i la seva millor amiga, l’Abril, a la casa de muntanya heretada de la seva difunta dona, la Ruth —una gran alpinista—, que ha mort dos anys abans en un accident de muntanya. Els temes inconclusos del dol retornaran durant aquests dies claustrofòbics de situació extrema, especialment quan la filla de tres anys comenci a dir que a les nits parla amb la Ruth. A partir de l’escriptura d’un thriller psicològic intimista, i des d’un punt de vista vitalista, la ficció posa sobre la taula temes tabús com són la mort i el dol, focalitzant-se en el dubte de com continuar endavant quan la vida queda truncada per un fet traumàtic. D’altra banda, també es vol mostrar la passió per la muntanya de les dones alpinistes, una tradició que ha tingut molta menys visibilitat que la dels seus companys.

Una novel·la que gira entorn de la pressió que senten moltes dones pel que s’espera d’elles com a dones.
 L’Ona ha decidit no tenir fills. Però de cop i volta tota aquesta vida que li semblava tenir sota control s’esfondra quan es troba fent de mare de la filla de la seva parella. No vol que li passi com a la seva àvia i a la seva mare, que van deixar de ser dones per convertir-se en mares. A la masia familiar del Pallars, l’Ona hi trobarà refugi per decidir cap on vol dirigir el seu futur, perquè només ella té les respostes que sempre ha buscat en els altres.

L’assaig aprofundeix en les relacions entre ment i escriptura cinematogràfica, a través d’una perspectiva neurocientífica particularment centrada en la psicologia cognitiva i la narratologia. A partir d’una selecció de pel·lícules de cineastes de finals del segle XX i inicis del XXI de la cinematografia indie nord-americana (Tarantino, Jonze, Lynch, Linklater, González Iñárritu, Nolan …) i tot endinsant-nos en la subversió de la construcció dels seus relats, descobrirem nous dispositius d’escriptura cinematogràfica per seguir atrapant igualment a l’espectador. Mitjançant el viatge per aquestes pel·lícules i pels camins de la ment humana, el llibre no només aborda els elements bàsics que necessita un guió cinematogràfic per a connectar amb el seu públic, sinó també com les característiques essencials del cinema clàssic han perviscut sota aquests films d’aparença poc clàssica, en ser, al capdavall, un perfecte compendi de la manera com nosaltres, els humans, animals narradors excepcionals, sentim, experimentem i comprenem el món.

Una història d’amistats, amors i sentiments intermedis, d’una generació que va créixer amb la Telecogresca i la Geofarra, en pisos d’estudiants on mai s’escombrava, d’Erasmus sense telèfons mòbils, que ballava a la sala Zeleste, els Enfants i Plataforma després de prendre cerveses a les terrasses de Barcelona, i que passava els llarguíssims estius universitaris entre les festes de Ciutadella per Sant Joan, les de Gràcia i les de la Mercè. Escrita en català central i en mallorquí, i des d’un punt de vista d’una noia barcelonina i d’un noi mallorquí,
”Surt el sol i encara plou” mostra de manera dual i emotiva el pas del temps, i narra les peripècies d’uns personatges que intenten arribar als trenta amb dignitat.

Les històries més intenses es viuen als hospitals. «Torna a ser la Magda de sempre, la que fa veure que tot va bé i que les coses estan controlades. Però a en Jan li sap greu no poder estar amb l’altra Magda, la que a ell li agrada, la que està trista, la dèbil, la que amaga alguna cosa terrible que no pot dir amb paraules. Sospira i mentre va a buscar dues cerveses sentencia: “Ser fill d’un gran metge és una gran porqueria”. 

La Magda es muda a Barcelona per acabar el MIR; necessitava un canvi, i el millor era deixar-ho tot enrere. En el nou hospital coneix a un grup de joves que també volen ser metges i, com ella, tenen els seus propis secrets. Les històries més intenses es viuen als hospitals. Una novel·la carregada de tensió i emocions no apta per a cardíacs.